Database of historic ports and coastal sailing routes in England and Wales

This data paper presents a reconstruction of historical ports and coastal routes in England and Wales during the age of the sailing ship, ending at the beginning of the twentieth century. The dataset was created by an amalgamation of twenty different sources,including geographical data, primary sources and secondary literature. Ports found in historical documents were listed by year of appearance and georeferenced. Ports that appear in multiple sour-ces were listed only once. Coastal routes between ports were drawn based on navigation charts and bathymetry data, distinguishing five categories with different characteristics. Visibility from the coast was deduced from elevation rasters and lighthouse locations. Subsequently both ports and coastal routes were checked using topo-logical rules to ensure the connectivity of the network. The data is provided in shapefile format with all the attributes and can be analysed using Geographical Information Systems (GIS) for different types of geographical and historical studies

Electronic catalogue of urban contemporary cartography in Spain, 1800-1950

El campo de la cartografía histórica ha hecho muchos avances en los últimos años, no solo por el esfuerzo de los investigadores, sino también por la continua labor de digitalización, puesta en valor y difusión de los documentos disponibles en los diferentes archivos institucionales y privados, que en muchos casos ya están disponibles en repositorios digitales. Este proyecto se enmarca en esta voluntad de facilitación de la labor del investigador, a partir de la creación de un catálogo de cartografía urbana histórica entre el año 1800 y el 1950, que pretende ser un punto de partida y de encuentro para la creación de un directorio centralizado en el que se pueda tener disponible toda aquella cartografía que permita el estudio histórico de la ciudad en España. Este catálogo aúna casi 1.000 mapas de 131 ciudades, esperando poder ir ampliándose en un futuro cercano.The contemporary cartography field has made many advances in the last few years, not only because of the researchers' efforts, but also because of the digitalisation work. As a result of this task, many documents in private and institutional archives are now available in digital repositories. This project is framed in this will to ease researcher's work by the launch of an electronic catalogue of urban contemporary cartography in Spain between the years 1800 and 1950. The catalogue is aimed to be a starting and encounter point for the creation of a centralised directory to approach the historical study of the city in Spain. It combines more than 1.000 maps from 131 cities, waiting to be increased in a near future

The railway network and city system: a long term quantitative analysis from the perspective of regional planning [PhD Thesis abstract]

The main objective of this thesis is to help improve our understanding of the role played by railway infrastructure as an instrument to support territorial development. It is evident that the railway has influenced the process that has shaped today's city system, but the precise mechanisms responsible for this have yet to be well defined. Two complementary approaches have been proposed to help do this. One of these involves using new databases, detailed at the local level but providing exhaustive coverage for each territory. These data series span a period stretching from the mid-19th century to the present day. Their subsequent analysis provides us with quantitative results, which offer a high degree of precision, for both the regional and national levels. The other implies carrying out a series of specific case studies that facilitate our understanding of certain discrepancies with respect to the generally observed patterns.El objetivo principal de esta tesis es ayudar a mejorar nuestra comprensión del papel que desempeña la infraestructura ferroviaria como instrumento para apoyar el desarrollo territorial. Es evidente que el ferrocarril ha influido en el proceso que ha dado forma al sistema urbano actual, pero los mecanismos precisos responsables de esto aún no se han definido bien. Se han propuesto dos enfoques complementarios para ayudar a hacer esto. Una de ellas implica el uso de nuevas bases de datos, detalladas a nivel local pero que proporcionan una cobertura exhaustiva para cada territorio. Estas series de datos abarcan un período que abarca desde mediados del siglo XIX hasta nuestros días. Su análisis posterior nos proporciona resultados cuantitativos, que ofrecen un alto grado de precisión, tanto a nivel regional como nacional. El otro implica llevar a cabo una serie de estudios de casos específicos que faciliten nuestra comprensión de ciertas discrepancias con respecto a losvpatrones generalmente observados.L'objectiu principal d'aquesta tesi és ajudar a millorar la nostra comprensió del paper que exerceix la infraestructura ferroviària com a instrument per recolzar el desenvolupament territorial. És evident que el ferrocarril ha influït en el procés que ha donat forma al sistema urbà actual, però els mecanismes precisos responsables d'això encara no s'han definit bé. S'han proposat dos enfocaments complementaris per ajudar a fer això. Una d'elles implica l'ús de noves bases de dades, detallades a nivell local però que proporcionen una cobertura exhaustiva per a cada territori. Aquestes sèries de dades abasten un període que abasta des de mitjan segle XIX fins als nostres dies. La seva anàlisi posterior ens proporciona resultats quantitatius, que ofereixen un alt grau de precisió, tant a nivell regional com a nacional. L'altre implica dur a terme una sèrie d'estudis de casos específics que facilitin la nostra comprensió de certes discrepàncies pel que fa als patrons generalment observats

Guía básica para la comprensión y redacción de textos académicos para estudiantes de la UOC

Learning material of the "Universitat Oberta de Catalunya".Recurs d'aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya.Recurso de aprendizaje de la "Universitat Oberta de Catalunya"

Ferrocarril y sistema de ciudades. Integración e impacto de las redes ferroviarias en el contexto urbano europeo

Railway networks and city systems have been interacting for almost two centuries. The role planned by transport infrastructure on urban development and configuration of territories is hardly questionable. Railway networks were projected in a pre-existing territory and subject to strong geographical constraints, which conditioned their spatial fit. Cities were enforced to adapt their morphological growth patterns in order to integrate the new infrastructure. Urban morphology, urban and regional planning, the socio-economic system and the logic behind transportation systems were some of the elements most affected by this process. The present paper seeks to highlight the potential of this infrastructure to transform. It does this through bibliographical research that considers both the theoretical approach and the historical perspective. Furthermore, several case studies have been analysed in order to contextualise the main concepts in a European context.Red ferroviaria y sistema de ciudades han estado en constante interacción durante casi dos siglos. El papel que ha tenido la infraestructura de transporte sobre el desarrollo urbano y territorial durante este período es difícilmente cuestionable. El ferrocarril fue proyectado sobre un territorio antropizado y sujeto a fuertes condicionantes geográficos, lo que dificultó su encaje espacial. Las ciudades se vieron obligadas a alterar sus dinámicas de crecimiento para integrar la nueva infraestructura. La morfología urbana, la planificación territorial, el sistema socio-económico o las lógicas de transporte regional fueron algunos de los aspectos que se vieron más condicionados por este proceso. El presente trabajo pretende resaltar este potencial transformador de la infraestructura férrea mediante un trabajo bibliográfico que aborde el marco teórico desde una perspectiva histórica. Se aportan además algunos estudios de caso, con la voluntad de ejemplificar los principales conceptos desarrollados en las principales ciudades europeas.La xarxa ferroviària i el sistema de ciutats han estat en constant interacció durant gairebé dos segles. El paper que ha tingut l'infraestructura de transport sobre el desenvolupament urbà i territorial durant aquest període és difícilment qüestionable. El ferrocarril va ser projectat sobre un territori antropitzat i subjectat a forts condicionants geogràfics, la qual cosa dificultava el seu encaix espacial. Les ciutats es van veure obligades a alterar les seves dinàmiques de creixement per integrar la nova infraestructura. La morfologia urbana, la planificació territorial, el sistema socioeconòmic o les lògiques de transport regional van ser alguns dels aspectes que es van veure més condicionats per aquest procés. El present treball pretén ressaltar aquest potencial transformador de la infraestructura ferroviària mitjançant un treball bibliogràfic que abordi el marc teòric des d'una perspectiva històrica. A més, s'aporten alguns estudis de cas, amb la voluntat d'exemplificar els principals conceptes desenvolupats a les principals ciutats europees

La colonización del Alto Valle del Río Negro y Neuquén en Argentina: ferrocarril, obras hidráulicas y electricidad para consolidar el poblamiento

Peer-reviewedLas redes de infraestructura condicionaron de forma central las formas de población en Argentina. Un ejemplo paradigmático fue la colonización del Alto Valle del Río Negro. En una primera etapa la red de referencia fue el ferrocarril. La configuración de la red ferroviaria argentina siguió en su etapa inicial el esquema de inversión de capital fijo, dónde fondos de inversión ingleses financiaban la construcción infraestructural y recuperaban el capital progresivamente con fletes y derechos de explotación. La red resultante se articuló entorno Buenos Aires y se fue extendiendo progresivamente en forma de malla a medida que se colonizaba la Pampa o se encontraban yacimientos naturales. De este modo, las actividades de producción agrícola, ganadera y extractiva retornaban paulatinamente a la compañía el capital aportado. No obstante, el Gobierno de la Nación Argentina veía con preocupación la falta de pobladores en la región más austral del país: la Patagonia. Su climatología adversa, la falta de recursos hídricos y las constantes agresiones de los indígenas, impedían el establecimiento definitivo de colonos que garantizasen la argentinización de las tierras. Por ello, se iniciaron un conjunto de políticas gubernamentales enfocadas a la colonización patagónica.Les xarxes d'infraestructura van condicionar de forma central les formes de població a Argentina. Un exemple paradigmàtic va ser la colonització de l'Alt Vall del Riu Negre. En una primera etapa la xarxa de referència va ser el ferrocarril. La configuració de la xarxa ferroviària argentina va seguir en la seva etapa inicial l'esquema d'inversió de capital fix, on fons d'inversió anglesos finançaven la construcció infraestructural i recuperaven el capital progressivament amb nolis i drets d'explotació. La xarxa resultant es va articular entorn Buenos Aires i es va ser estenent progressivament en forma de malla a mesura que es colonitzava la Pampa o es trobaven jaciments naturals. D'aquesta manera, les activitats de producció agrícola, ramadera i extractiva retornaven gradualment a la companyia el capital aportat. No obstant això, el Govern de la Nació Argentina veia amb preocupació la falta de pobladors a la regió més austral del país: la Patagònia. La seva climatologia adversa, la falta de recursos hídrics i les constants agressions dels indígenes, impedien l'establiment definitiu de colons que garantissin la argentinització de les terres. Per això, es van iniciar un conjunt de polítiques governamentals enfocades a la colonització patagònica.Infrastructure networks centrally conditioned the forms of population in Argentina. A paradigmatic example was the colonization of the Alto Valle del Rio Negro. In a first stage, the reference network was the railroad. The configuration of the Argentine railway network continued in its initial stage with the fixed capital investment scheme, where English investment funds financed the infrastructural construction and gradually recovered capital with freight and exploitation rights. The resulting network was articulated around Buenos Aires and gradually expanded as a mesh as the Pampas were colonized or natural deposits were found. In this way, the activities of agricultural, livestock and extractive production gradually returned to the company the capital contributed. However, the Government of the Argentine Nation saw with concern the lack of inhabitants in the southernmost region of the country: Patagonia. Its adverse climatology, the lack of water resources and the constant aggressions of the indigenous peoples, prevented the definitive establishment of settlers who guaranteed the Argentineization of the lands. Therefore, a set of government policies focused on the Patagonian colonization began

Dataset for historical lighthouses and light aids to navigation (LAN). England and Wales, 1514-1911

We describe 'LAN', a geospatial data set that documents the development of coastal lights that guided ships around England and Wales from medieval times to 1911. As an additional benefit, LAN provides visibility range of individual lights from 1831. The authors collected all data from scholarly literature and historical coastal navigational charts and official lighthouse surveys. The sources were selected for their good coverage of coastal lighting. LAN allows users to track the development of coastal lighting over time by presenting snapshots of this service as it was during several benchmark periods

The impact of E-Commerce-related last-mile logistics on cities: A systematic literature review

E-commerce-related last-mile logistics have a great impact on cities. Recent years have seen sustained growth in e-commerce in most developed countries, a trend that has only been reinforced by the COVID-19 pandemic. The perceived impact of this phenomenon varies depending upon the perspective of the players involved: individual members of the public, companies, or the public administrations. Tackling the issue from these perspectives, the goal of this article is to explore the kinds of impact this phenomenon has and will have. We use as the basis for their classification the so-called triple bottom line (TBL) of sustainability, encompassing people, planet, and profit; we complement this with the impact classification used by the European Science Foundation's impact assessment working group. After performing a systematic review of the literature following PRISMA guidelines, our results show that, albeit to different degrees, the four impact dimensions analyzed (economic, social, environmental, and technological) have only received incipient coverage in the existing literature. Given its ever-growing importance, we believe that greater attention needs to be paid to this phenomenon, especially with regard to those aspects having the greatest impact upon urban systems and the different stakeholders involved. Only in this way can the public policies needed to mitigate these externalities be properly implemented

The logistics of tomorrow: challenges and opportunities in the digital age

En una societat global i interconnectada, el sector logístic és especialment rellevant per entendre el funcionament de l'economia moderna. Els països europeus, gràcies al seu nivell de desenvolupament, ocupen una posició privilegiada que els permet afrontar el futur amb garanties. La indústria és competitiva i té clars els desafiaments estratègics a què s'enfronta. Innovació, infraestructures, digitalització, creació de xarxes i integració de les cadenes de subministrament són aspectes clau a tenir presents. El paper de les institucions públiques també és cabdal. Aquestes, no només han d'acompanyar el procés, sinó que han de potenciar les iniciatives del sector privat per asegurar-ne la competitivitat global. Tot això ha d'entendre's, a més, en un context fortament canviant i on les competències dels professionals logístics marcaran, sense cap mena de dubte, els èxits del demà.En una sociedad global e interconectada, el sector logístico es especialmente relevante para entender el funcionamiento de la economía moderna. Los países europeos, gracias a su elevado nivel de desarrollo, disponen de una posición privilegiada que les permite afrontar el futuro con garantías. La industria es competitiva y tiene claros sus desafíos estratégicos. Innovación, infraestructuras, digitalización, creación de redes e integración de las cadenas de suministro son aspectos clave a tener presentes. El papel de las instituciones públicas resulta también decisivo, puesto que deben no solo acompañar sino potenciar las iniciativas del sector privado para asegurar su competitividad global. Todo ello debe entenderse, además, en un contexto fuertemente cambiante y donde las competencias de los profesionales logísticos marcarán, sin lugar a dudas, los éxitos del mañana.In a global and interconnected society, the logistic sector is especially keen to understand the performance of the modern economy. Thanks to their higher level of development, European countries have a privileged position that allows them to face the future with guarantees. Their industry is competitive and its strategic challenges are clear. Supply chain innovation, infrastructure, digitization, networking and integration are key aspects to keep in mind. Public institutions also play a decisive role. They must not only support but also enhance private sector initiatives that may help to ensure global competitiveness. All this also has to be understood in an unstable and volatile context, in which the competences of professionals in the field will undoubtedly be a decisive factor in success in the future

Railway accessibility and distribution of population: England & Wales, 1871-1931

La irrupción del ferrocarril como sistema de transporte motorizado incentivó el desarrollo territorial de los países más industrializados. En el presente artículo se cuantifican los cambios en la accesibilidad territorial ferroviaria, con la finalidad de obtener nuevos instrumentos que permitan entender la evolución demográfica. El ámbito de estudio es Inglaterra y Gales en el período 1871-1931. Para ello, se parte de bases cartográficas exhaustivas digitalizadas en SIG de cada década que incluyen estaciones, líneas férreas y unidades administrativas con datos de los diferentes censos. La modelización se realiza mediante instrumentos de análisis de redes, obteniendo los Índices de Accesibilidad Generalizada y Puntual para cada decenio. Estos resultados son descritos de forma analítica y contrastados estadísticamente con la evolución de población de cada unidad territorial asociada, mostrando así la interrelación entre ferrocarril y territorio.The introduction of the railway network as a motorized transport system encouraged the territorial development of industrialized countries. This article tries to quantify the specified changes in the territorial accessibility and the effects on the population distribution. The study is focused on the territorial area of England and Wales between 1871 and 1931. To carry out this research, we used cartographic bases of each decade in GIS including stations, railway lines and the administrative areas with information about different census. The modelling is based on network analysis tools, obtaining the Index of General and Punctual Accessibility for each decade. These results are described analytically and contrasted with the evolution of the population in each territorial area, showing the effects of the railway network on the territory studied.La irrupció del ferrocarril com a sistema de transport motoritzat va incentivar el desenvolupament territorial dels països més industrialitzats. En el present article es quantifiquen els canvis en l'accessibilitat territorial ferroviària, amb la finalitat d'obtenir nous instruments que permetin entendre l'evolució demogràfica. L'àmbit d'estudi és Anglaterra i Gal·les en el període 1871-1931. Per a això, es parteix de bases cartogràfiques exhaustives digitalitzades en SIG de cada dècada que inclouen estacions, línies fèrries i unitats administratives amb dades dels diferents censos. La modelització es realitza mitjançant instruments d'anàlisis de xarxes, obtenint els Índexs d'Accessibilitat Generalitzada i Puntual per a cada decenni. Aquests resultats són descrits de forma analítica i contrastats estadísticament amb l'evolució de població de cada unitat territorial associada, mostrant així la interrelació entre ferrocarril i territori